L’Osteopatia és una teràpia basada en una visió global del pacient, amb profunds coneixements d’anatomia, fisiologia i biomecànica del cos humà, utilitza la lògica com a principal eina per arribar al diagnòstic i aprofundir més enllà de la simptomatologia.
Osteopatia vol dir ESTUDIAR, VALORAR, ESCOLTAR I ENTENDRE el cos.
Facilita els mecanismes d’autoregulació i autocuració que té cada organisme. No és una teràpia que tracti només els problemes articulars, sinó que amb ells s’estableix una relació amb altres zones que són susceptibles de millorar, encara que no sigui la pròpia zona lesionada, o prop d’aquesta.
Actua en 3 camps estretament interrelacionats entre si:
- – Osteopatia estructural: treballa la columna vertebral i articulacions, valorant tots els seus paràmetres de moviment. S’utilitzen Tècniques d’alta velocitat i baixa amplitud (Thrust), tècniques d’energia muscular, tècniques funcionals i tècniques articulars i de parts toves.
- – Osteopatia visceral: dedicada al restabliment de la bona mobilitat orgànica necessària pel trànsit de fluid i la seva bona salut.
- – Osteopatia cranial: valora les tensions i restriccions del crani i les seves membranes, a causa de la seva gran influencia en el sistema nerviós central. Per tant, corregint la mobilitat, i sempre per causa lligada a la innervació autònoma, s’obté una normalització de la funció i una reducció de la simptomatologia associada. Avui dia aquesta branca de la Osteopatia ens permet arribar a lesions que fins fa pocs anys l’única via de tractament era farmacològica.
Indicacions: Problemes i àlgies d’esquena (cervicàlgia, dorsàlgia, lumbàlgia, ciàtica, hèrnies discals, fuetada cervical i altres lesions per accidents…), contractures, tortícolis, marejos i vertígens, migranyes i cefalees, problemes mandibulars i de ATM, afectació del nervi facial, problemes d’esfera ORL (orelles, nas i coll), tendinopaties, problemes intestinals i del sistema digestiu ( hernies d’hiat, problemes de trànsit…), problemes uroginecològics, entre d’altres.
L’Osteopatia com a ciència no deixa de reciclar-se en coneixements i en investigació destinada a la millora de la salut. Les noves tècniques s’adapten a les necessitats i evolució del cos humà, mantenint això i les mans com a principal instrument de treball.
OSTEOPATIA PEDIÀTRICA
Des dels primers dies de vida del nadó l’osteopatia pediàtrica juga un paper important, ja que aporta un punt de vista mèdic diferent dels diversos problemes que pot patir el petit. Durant l’embaràs per una mala posició fetal o en el mateix part( un procés fisiològic però dur pel bebè, on es produeixen diferents tensions-pressions sobretot a nivell cranial) poden aparèixer alteracions o lesions que alteren el benestar del nadó.
A mesura que passen els dies després del part, el crani va recuperant la seva forma i els teixits es van relaxant, però de vegades aquest procés no es pot veure completat per diversos factors, com ara parts instrumentalitzats, doble volta de cordó, pelvis menor estreta, …
Durant els primers mesos de vida, el nadó es pot mostrar intranquil i estressat, ja que segurament està sotmès a molta pressió cranial, es queixen i mouen constantment perquè no troben benestar. Poden adoptar postures asimètriques com a adaptació a la recerca d’una solució a les tensions sofertes.
També poden presentar dificultat per a la succió, donat pel desordre de les tensions membranoses intracranials que li dificulten la bona mobilitat i capacitat de succionar.
Sovint trobem irritació dels parells cranials (conjunt de nervis que parteixen de la base del crani i es distribueixen al llarg del cap, coll, tòrax i abdomen), responsables del bon funcionament de diferents àrees de l’organisme com ara el sistema gastrointestinal (còlics), control de la musculatura cervical (torticolis), … moltes vegades es poden sentir comprimits, el nadó es sol llançar cap enrere com a resposta al malestar. Depenent del nervi afectat influeix d’una manera o altra al nadó (tenim un total de 12 Parells cranials).
Altres vegades hi ha problemes associats a la immaduresa del seu organisme, com el refluxe, còlics i altres alteracions intestinals, immaduresa del sistema respiratori….
Indicacions: Torticoli congènita, problemes de succió, còlics, refluxe gastroesofàgic,problemes de deglució, restrenyiment, plagiocefàlia, trastorns del son, irritabilitat, bronquiolitis, asma, otitis, migranya i cefalees, hiperactivitat i malestar corporal…
El principal objectiu de l’osteopatia pediàtrica és valorar i tornar la mobilitat global a l’organisme d’una manera equilibrada, ja sigui a nivell cranial, visceral o estructural.
L’osteòpata valora les tensions del crani-cos retornant un equilibri i simetria a través de les seves mans mitjançant tècniques suaus, alleujant la simptomatologia originada per l’afectació de certs teixits i estructures.
OSTEOPATIA DURANT L’EMBARÀS I EL POST-PART
Durant l’embaràs, el cos de la dona pateix canvis força importants, tant físics com fisiològics. El creixement del nadó comporta que la panxa augmenti de volum i s’alterin les corbes de la columna. A conseqüència d’això, sovint poden aparèixer dolors a l’esquena o a la pelvis. Aquests canvis també influeixen en les vísceres, ja que el nadó ocupa un espai considerable, la qual cosa significa que n’hi ha menys per als pulmons, l’estòmac, els intestins… Això pot comportar alguns símptomes molestos com restrenyiment, reflux, dificultats en la respiració, etc.
Aquests són els principals motius que fan que les embarassades arribin a la consulta, però no és necessari haver de patir molèsties durant l’embaràs per adreçar-se a l’osteòpata. Des de l’osteopatia també es pot facilitar que el cos es mogui millor, i la pelvis estigui lliure de moviment, cosa que ajudarà en el moment del part. També és possible ajudar a donar espai a la panxa de la mare, que és “la casa del nadó”, perquè aquest es pugui moure més lliurement. En molts casos es pot aconseguir, donant aquest espai, a que el nadó es giri si no es troba cap per avall.
Durant l’embaràs utilitzem diferents tipus de tècniques, per exemple les articulatòries, que ens ajuden a millorar en el moviment i no són gens agressives. També podem utilitzar tècniques més funcionals, que són encara més suaus. Fins i tot es poden arribar a posar en pràctica tècniques cranials. És un tractament molt agradable i gens agressiu. En cap cas són tècniques agressives, ni pel nadó ni per la mare; ans al contrari: busquen, en tot moment, el benestar de tots dos.
Des de l’osteopatia sempre abordem la pacient en la seva globalitat, tant en la part mecànica com en la visceral i la cranial. Millorant l’estat de la mare podem influenciar de forma important el benestar del nadó. Però paral·lelament és convenient compaginar-la amb una teràpia activa, com podria ser el ioga, la piscina, el gimnàs, etc. específics per a embarassades. Amb la suma d’aquests dos elements es pot afavorir molt el benestar de la mare.
El tractament com a prevenció de les molèsties després del part
Amb el tractament osteopàtic és possible aconseguir un millor procés del part i que existeixin menys conseqüències. És important evitar complicacions més importants durant el postpart. Podem afavorir un part vaginal i evitar, en alguns casos, la cesària, o que la episiotomia sigui menor en cas d’haver-se de realitzar. Si hem aconseguit que la pelvis sigui més mòbil, podem evitar-hi lesions posteriors (també al coxis).
Durant l’embaràs, el cos està sotmès a un canvi durant 9 mesos, i un cop ha nascut el nadó, necessita un temps per poder tornar a la seva posició normal. L’osteopatia pot ser un bon acompanyament per a la dona en aquest procés. La pelvis i el sòl pelvià acostumen a ser les zones que més han patit i necessiten, sovint, ajuda per tornar a la situació natural i reestablir-ne els teixits. Si hi ha hagut cicatrius, tant si és per episiotomia com per una cesària, serà important treballar-ho també per evitar adherències i compensacions.